Els transsectes poden ser lineals o circulars però sempre dins el quadrat 1-km. S'anoten tots els rastres de mamífers, però només es recullen excrements de les següents espècies de carnívors: 

• Guineu
• Fagina
• Geneta
• Gat fer
• Ermini
• Llop
• Marta
• Mostela 
• Turó

Aquestes mostres s'etiqueten seguint el següent exemple: 

DG25Q1_guineu_1 (codi quadrat + Q1/Q2/Q3 + espècie + nº correlatiu per cada espècie).

L'objectiu és saber quines preses (petits mamífers) han consumit els depredadors. Per tant, és important guardar-les congelades fins a la finalització de la campanya.

Material: bosses zip, etiquetes de paper, guants de làtex, retolador, llapis, càmera fotogràfica, regle petit o peu de rei, llibreta o fitxa de camp.

A l'apartat de recursos hi ha eines de suport per a la identificació dels rastres (excrements, petjades, restes de menjar, caus, etc.). 

La selecció de l'emplaçament on s'instal·la la càmera es basa en evidències de la presència freqüent de mamífers (detecció de rastres, de passos de fauna, etc.). La orografia del terreny pot ajudar a trobar bons punts: colls, carenes, unions de valls, entrades prats, etc. No s'utilitza esquer. Aquí trobareu alguns exemples de col·locació de càmeres.

Configuració de les càmeres:

• Data i hora:  preferiblement en horari solar.
• Mode: foto (no vídeo).
• Temps de repòs: el menor interval possible (entre 1 i 5 s).
• Mida imatges: mides baixes són suficients (així n'hi caben més).
• Ràfegues: 3 imatges.
• Intensitat Flaix: en funció de la distància on preveiem que passi l'animal; Low: distància de pas < 5 m, Long: distància de pas > 5 m.
• Temps de funcionament: les 24 hores del dia.
• Formateig SD: cal fer-ho quan es posa una nova targeta SD.

A més, es recomana:

1. Buscar un emplaçament en què la càmera tingui el màxim camp de visió possible i enfoqui a una alçada de 30-50 cm, adequada a la mida de les espècies objectiu.
2. Lligar la càmera a un suport discret i estable, així com utilitzar cable o caixa de seguretat per reduir el risc de robatori. Utilitzar la targeta informativa.
   
3. Assegurar-se que la vegetació no interfereix en el funcionament de la càmera.
   
4. Guardar les coordenades exactes on s'ha col·locat l'aparell.
   

Les imatges on apareixen mamífers (incloent domèstics) es classifiquen en carpetes en funció del quadrat 1-km i l'espècie detectada, seguint una estructura jeràrquica i utilitzant els codis d'etiquetatge que apareixen a l'apartat de recursos. Les imatges de mamífers obtingudes s'emmagatzemen en un llapis USB que cal entregar a la Coordinació de l'Atles.

Material: càmera de fototrampeig, cable o caixa de seguretat, dispositiu mòbil i/o GPS, targeta SD mínim de 16 GB, bateries, etiqueta informativa.

S'utilitzen tubs de PVC amb elements adhesius (velcro). Existeixen cinc mides de tubs (veure pàgina 7 del protocol), adaptats a la varietat d'espècies de petits mamífers, des de musaranyes fins a esquirols. 

La seva col·locació es divideix en quatre ambients dins el quadrat 1-km:

1. Superficials (tipus 1 i 2): amagats a l'interior d'arbustos o al costat de roques i d'altres elements que puguin suposar un refugi pels petits mamífers arran de terra.
2. Arboris (tipus 3): lligats en branques o troncs que tinguin continuïtat vertical i siguin de fàcil accés pel voluntari.
3. Subterranis (tipus 4 i 5): encaixats en galeries i als munts de terra associats.
   
4. Semiaquàtics: dos tubs extra sense velcro. Dins la llera del riu, en petites illes o penínsules. NOMÉS al quadrat de ribera (Q3) i amb l'objectiu d'obtenir excrements. A l'apartat de recursos trobareu més informació sobre la seva col·locació. 
   

En cas que l'adhesiu hagi recollit pèl, s'embolica amb paper encerat i es guarda dins una bossa zip juntament amb la resta d'adhesius del mateix ambient (superficial, arbori o subterrani). 

Les etiquetes segueixen el següent exemple: 

DG25Q1_arboris (codi quadrat + Q1/Q2/Q3 + tipus d'ambient). 

En cas que es trobin excrements dins els tubs, es dipositaran en un eppendorf (un eppendorf per cada quadrat 1-km), que s'etiquetarà seguint l'exemple: 

DG25Q1 (codi quadrat + Q1/Q2/Q3). EXCEPTE en el cas que es trobin excrements als tubs semiaquàtics, que s'etiquetaran: DG25Q3_SM (codi quadrat + Q3 + SM).

Les mostres de pèl i excrements de petits mamífers s'han de guardar al congelador fins que puguin ser entregades a la Coordinació de l'Atles.

Material: 10 tubs (2 de cada un dels 5 tipus de mida), guants de làtex, esquer (crema de fruits secs, cacauet, avellana), element adhesiu (1 o 2 trossos de velcro/tub segons el tipus), 3 bosses zip (1 bossa/ambient), 1 o 2 eppendorfs per excrements, cinta americana o brides per lligar els tubs arboris, cinta per marcar la zona, pala petita per obrir forats a les galeries, navalla, pinces, retolador permanent, llapis.

Més informació i exemples de col·locació a l'apartat de recursos.

Per configurar l'AudioMoth, seguirem els passos establerts pel protocol QuiroHàbitats (ratpenats.org):

1. Ens descarregarem el protocol Configuració de l'AudioMoth i seguirem els passos que indica. També teniu un vídeo explicatiu.
2. Important: 
• Utilitzar un cable USB-Tipus B micro de transferència de dades.
• Targeta microSD de 32 GB.
• Pestanya a la posició USB/OFF.
3. Un cop programat, posem la pestanya a CUSTOM i comprovem que l'AudioMoth faci pampallugues amb el Led verd, sinó és que alguna cosa ha anat malament.

Col·locació de l'AudioMoth al camp:

1. Es buscarà una superfície que mantingui l'AudioMoth vertical (tronc d'arbres, branques....).
2. S'assegurarà amb filferro o pops.
3. Alçada aproximada de 1,5 a 2 m.
4. Treure branques o fulles que estiguin prop del micròfon per evitar el registre de sorolls.
5. Evitar col·locar-ho propers a zones sorolloses com carreteres o cursos fluvials molt turbulents.

Processat de dades i identificació de les espècies:

1. Es comprovarà que hagi gravat tota la nit (mirar el nom del primer i últim arxiu que estarà en format "data-hora.wav"). Si no ha gravat la nit sencera, no serà una nit vàlida.
2. Comprovar la grandària dels arxius (aproximadament 145 MB cada un).
3. Pugem els sons al servidor seguint aquest document 
4. Descarreguem els arxius que rebrem a l'email (un cop passat unes 24 o 48h). 
5. Preparem el programa d'anàlisis de sons seguint aquest document (només cal fer-ho la primera vegada).
6. S'analitzaran les diferents gravacions manualment tal i com s'ha ensenyat al curs de formació, i seguint la clau de classificació.
7. Es pujaran els resultats a la pàgina ratpenats.org seguint aquest protocol (part final).

Recordeu que, si teniu dubtes, podeu consultar aquest vídeo per refrescar l'ús del programa d'anàlisis de sons. També podeu compartir els vostres dubtes a través del canal del Slack.