El mostreig terrestre de l'Atles es fonamenta en la prospecció dels 386 quadrats UTM 10x10 km (d'ara en endavant quadrats 10-km) que hi ha a Catalunya. La previsió actual és intentar cobrir tots aquests quadrats en tres anys (2022, 2023 i 2024), tot i que estem en un projecte molt innovador i no es descarta que sigui necessari un període addicional per acabar de cobrir el territori. La dedicació total del treball de camp serà de 7 dies per cada quadrat 10-km, distribuïts al llarg de 3-4 mesos de primavera, estiu i/o tardor, i agrupats en tres blocs de 2 dies de prospeccions de camp consecutius i un darrer dia de recopilació final de material (vegeu més avall, Calendari). Entre cadascuna de les quatre visites han de transcórrer entre 3 i 5 setmanes, idealment un mes.

Se realizará un transecto diurno a pie, si puede ser circular, de aproximadamente 2-3 km en pistas o caminos de cada cuadrado 1-km seleccionado (abierto, forestal y de ribera). El recorrido concreto dentro del cuadrado 1-km será diseñado por los responsables de cuadrado. Se realizará andando a paso lento y sin salir del cuadrado 1-km, si es posible. Se anotarán los mamíferos observados (solo individuos detectados durante el transecto) y se identificarán los rastros, como pueden ser excrementos y huellas, con la ayuda de la mini guía y los recursos en línea proporcionados. En caso de encontrar excrementos, solo de estas especies de mesocarnívors (zorro, garduña, gineta, gato montés, armiño, lobo, marta, comadreja, turón europeo), se recogerá ¾ del excremento con la bolsa zip (sin tocarlo con las manos, siempre con guantes). Se etiquetará la bolsa con el cuadrado 10-km, el hábitat (Q1, Q2 o Q3) y la especie (siguiendo este ejemplo: DG25Q1_zorro_1) y se colocará una etiqueta identificativa escrita con lápiz dentro de la bolsa. Una vez en casa, se congelarán y se harán llegar todas las muestras juntas a la Coordinación del Atlas al final del muestreo (al final de los 3 meses muestreados). El objetivo de estas muestras es poder identificar los pequeños mamíferos consumidos. Habrá que subir al portal web del atlas (www.atlesmamifers.cat) los rastros detectados por cada especie y los datos del excremento. En caso de no estar seguros de la identificación habrá que enviar fotos (con una referencia de medida tipo regla) a los coordinadores del Atlas mediante el canal de dudas Slack. Cabe destacar que una proporción de rastros o excrementos serán dudosos o no identificables.

Material:

Bolsas zip, etiquetas, guantes de látex y rotulador para la recogida excrementos carnívoros; regla pequeña o pie de rey y cámara para fotografiar los rastros; fichas de campo y lápiz.

Ayudas:

• General:
• Miniguies Cossetània (Grans mamífers terrestres i Petits mamífers)
• https://www.secem.es/guiadeindiciosmamiferos/
• Excrementos:
• https://www.uv.es/zoobot/excrementos/guiavisual.html
• https://claveexcrementos.blogspot.com/
• Pisadas:
• https://www.uv.es/zoobot/huellas/fichas.html
• https://issuu.com/muskari/docs/huellas_y_rastros_-copia

Envio de los resultados:

Subir los resultados a la página web al final de cada muestreo del cuadrado 1-Km. Las muestras recogidas se enviarán todas juntas una vez finalizado el muestreo de las 3 cuadrículas 1-km.

La tècnica del fototrampeig és especialment útil per obtenir informació dels mamífers salvatges de mida mitjana i gran (per exemple: senglar, guineu, llebre). Es col·locarà una càmera a cadascun dels 3 quadrats 1-km. L'aparell serà el mateix i s'anirà canviant de quadrat 1-km, de manera que estigui entre 3 i 5 setmanes, idealment un mes, a cada emplaçament. Prèviament, caldrà identificar possibles zones idònies dins de cada quadrat 1-km, com ara colls, unions de valls, carenes, entrades a prats, passos de torrents o rieres, etc.

Configuració de les càmeres: La configuració de la càmera és important. Malgrat cada model té unes opcions de configuració particulars, tot seguit es repassen alguns menús que són comuns a la majoria de models i que s'haurien de configurar tal i com es detallen a continuació. Data i hora: sol estar en Mes/Dia/Any, hora; Mode: foto (no vídeo); Temps de repòs: El menor interval possible (sol estar al voltant d'1 s); Mida imatges: Mides baixes són suficients (així n'hi caben més); Ràfegues: 3 imatges; Intensitat Flaix: En funció de la distància on preveiem que passi l'animal, Low: Distància de pas < 6 m, Long: Distància de pas > 6 m; Temps de funcionament: les 24 hores del dia; Formateig SD: Cal fer-ho quan es posa una nova targeta SD (sense fotos o esborrem fotos ja guardades).

Instal·lació de la càmera: Un cop a camp, apropar-se a la zona escollida i buscar un emplaçament on s'observi activitat de la fauna pels voltants: corriols, cruïlles, baixants, basses, etc. S'intentarà que la càmera enfoqui a una alçada d'entre 30 i 50 cm i que tingui el màxim camp de visió possible. Lligar la càmera a un arbre o a qualsevol altre suport de manera que quedi estable, evitant arbres prims que es moguin amb el vent i el sol de cara (orientacions nord recomanades). És aconsellable utilitzar algun tipus de cable o caixa de seguretat. Buscar angles i col·locacions discretes fora del camp de visió de les persones. Assegurar-se que la vegetació no interfereix en el funcionament de la càmera, netejant molt bé el davant de la càmera de plantes, branques i fulles. Guardar les coordenades exactes del punt on s'ha col·locat la càmera i fer una foto de l'entorn pot ajudar a trobar l'aparell. Col·locar una etiqueta informativa amb la finalitat de l'estudi, telèfon de contacte del voluntari (opcional) i email de Coordinació de l'Atles (atlesmamifers@observatorinatura.cat). Comprovar l'estat de les bateries. Si es canvien les piles, és possible que alguns dels ajustaments de la càmera es reiniciïn i per tant caldrà restablir- los de nou. Formatar la targeta de memòria SD de 16 GB o superior que s'insereix a la càmera. Abans de marxar, assegurar-se que la configuració de la càmera és correcta i pensar a activar-la. Fer una prova i comprovar que la càmera funciona i guarda bé les imatges.

Recollida de la càmera: La càmera es recollirà al cap de 3-5 setmanes (idealment un mes). En primer lloc, cal parar-la abans de manipular-la. A continuació, es pot extreure la targeta de memòria. És important notificar períodes durant els quals la càmera no ha estat operativa per falta de piles o altres motius.

Identificació i classificació de les imatges: A l'ordinador, quan s'extreuen les fotos de la targeta de memòria, cal copiar (o moure) tota la carpeta al pen drive (USB) de l'Atles de Mamífers i posar el codi del quadrat 1-km com a nom de la carpeta on hi ha les imatges. Fer una còpia de seguretat de les fotos en un llapis de memòria o un disc dur. Les imatges es guardaran a la memòria USB que us hem donat i posteriorment s'entregaran a la Coordinació de l'Atles. Però el/la participant es compromet a guardar-les fins a la publicació de l'atles per si cal revisar-les. És important classificar i guardar les fotos de cada quadrat 1-km en diferents carpetes, per espècies (incloent mamífers domèstics), i esborrar totes les fotos on no aparegui cap mamífer. A l'hora de posar nom a la carpeta, utilitzar les tres primeres lletres del gènere i de l'espècie. Exemples: el cabirol és Capreolus capreolus, per tant titularem la carpeta cap_cap; el cérvol és Cervus elaphus i la carpeta es dirà cer_ela; o la fagina que és Martes foina seria mar_foi. En cas de no aconseguir identificar l'espècie, les fotos es guardaran en una carpeta anomenada no_id (no identificat).

Material: Càmera de fototrampeig; cable o caixa de seguretat per a lligar la càmera, dispositiu mòbil i/o GPS, targeta SD mínim de 16 GB, bateries i etiqueta identificativa.

Envio de los resultados: Pujar els resultats del fototrampeig a la pàgina web de l'Atles de Mamífers de Catalunya al final de cada mostreig del quadrat 1-km. S'han de guardar les fotos a la memòria USB que us hem entregat.

En el cas de tenir dades de fototrampeig extres, es poden incorporar els resultats al projecte Fototrampeig Mamífers Catalunya utilitzant el MammalWeb. D'aquesta manera, també es podran tenir en compte per l'elaboració dels mapes de distribució finals.

Els petits mamífers són un grup particularment difícil de mostrejar. La utilització de tubs de PVC amb elements adhesius és un sistema que ofereix una solució econòmica per mirar de detectar la presència d'espècies de musaranyes, ratolins, talpons, esquirols o, fins i tot, mosteles. Aquest mètode permet recollir pèls (i en ocasions també excrements) que permeten identificar les espècies de petits mamífers mitjançant la seva posterior anàlisi genètica. Cada mes es prospectarà un dels quadrats 1-km: zona oberta (Q1), zona forestal (Q2), i zona de ribera (Q3). Cada quadrat 1-km serà mostrejat amb un total de 10 tubs de 5 tipologies diferents durant un període d'entre 3 i 5 setmanes (idealment un mes); els tubs es fixaran tant com es pugui al substrat (amb filferro o cordill en arbusts, entre pedres grosses, etc) per evitar pèrdues o moviments inesperats, i no es canviaran de localització concreta durant aquest període. Cada tipologia de tub està adaptada a unes espècies de particulars dimensions i comportament:

• Tubs tipus 1: Diàmetre de 3 cm Ø i longitud de 20 cm; per a musaranyes
• Tubs tipus 2: Diàmetre de 4 cm Ø i longitud de 20 cm; per a ratolins i talpons petits
• Tubs tipus 3: Diàmetre de 5 cm Ø i longitud de 30 cm; per a lirons, rates, i esquirols
• Tubs tipus 4: Diàmetre de 3 cm Ø i longitud de 10 cm; per a talpons (subterranis)
• Tubs tipus 5: Diàmetre de 5 cm Ø i longitud de 10 cm; per a talp i rata talpera (subterranis) i per espècies semiacuàtiques al quadrat de ribera

Instal·lació dels tubs al camp: S'aconsella fer una valoració prèvia de cada quadrat 1-km per tal que el dia de col·locació del material ja es tingui una idea de possibles emplaçaments pels tubs. Segons el tipus de tub, es disposa d'una o altra manera:

• Espècies superficials (Tubs tipus 1 i 2): La col·locació dels tubs serà sempre a cobert d'algun matoll, sota una roca, etc., per facilitar la seva detecció i ús pels petits mamífers. Aquests es lligaran bé a arbusts o es subjectaran amb pedres.
• Espècies arbòries (Tubs tipus 3): La col·locació dels tubs serà en sectors forestals. En cas de que no hi hagi l'hàbitat per col·locar alguns tubs (ex. arbres), s'intentarà disposar-los igualment en altres ambients (ex. murs de pedra) per incrementar l'esforç de prospecció.
• Espècies subterrànies (Tubs tipus 4 i 5): Se'n colocaran dos a dins de la llera del riu, en petites illetes (trossos de terra o roques envoltats pel riu) o penínsules. Aquests tubs només s'utilitzaran a la quadrícula de ribera.
• Espècies semiaquàtiques (Tubs tipus 5): Detectar galeries amb signes d'activitat (munts de terra frescos, passeres de vegetació, etc.), i separar els munts de terra per deixar el forat de la galeria al descobert. El tub s'encaixarà en la galeria i es disposarà a l'interior. En el cas de no trobar talperes actives, col·locar-los igual que els tipus 1 i 2 o si ho preferiu no col·locar-los.

Cal marcar on s'han col·locat els tubs per tal de trobar-los fàcilment. La marca ha d'estar pròxima al tub, però no sobre el mateix punt, per no cridar l'atenció de la gent que passi per la zona. En el moment de disposar els tubs al camp cal retirar la protecció de l'element adhesiu perquè quedi el tub actiu.Assegurar la posició dels tubs amb elements de l'entorn: roques, troncs, etc o amb brides.

Recollida dels tubs: Els tubs es recolliran al cap d'unes 3-5 setmanes, idealment un mes. Els elements adhesius de cada tub es retiren immediatament amb l'ajuda d'una navalla, portant guants. Els adhesius retirats s'embolicaran amb paper encerat i es guardaran dins una bossa zip degudament etiquetada amb el codi quadrat 1-km i grup d'espècies (superficials, arbòries i subterrànies), seguint aquest exemple, DG25Q1_arbòries. Serà necessari introduir una etiqueta identificativa dins la bossa zip amb la mateixa informació (codi quadrat 1-km i grup d'espècies) i escrita amb llapis. En cas que es trobin excrements, recollir-los i dipositar-los en tubs eppendorfs (un eppendorf per grup d'espècies). Posar els eppendrofs del mateix tipus de tubs dins la bossa zip corresponent). Els tubs recollits es passen a instal·lar seguint el mateix protocol al següent quadrat 1-km, on estaran també 3-5 setmanes, idealment un mes. Les mostres de pèl i excrements es guardaran al congelador fins el dia del seu enviament a la Coordinació de l'Atles de Mamífers.

Material: 10 tubs (2 de cada un dels 5 tipus), guants de làtex, esquer (crema de fruits secs, cacauet, avellana), element adhesiu (2 trossos/tub), 10 bosses zip (1 bosseta/tub), eppendorfs per excrements dins dels tubs, Cinta americana o brides per si cal lligar els tubs de 6 cm Ø als arbres, Cinta per marcar la zona, pala petita per obrir forats a les galeries on posar els tubs, navalla, pinces, retolador permanent.

Envio de los resultados: Es pujaran els resultats dels velcros obtinguts a la pàgina web. Les bosses zip (amb pèls i excrements dels tubs) etiquetats s'enviaran a la coordinació del projecte al final del mostreig de les 3 quadrícules 1-Km.

Els ratpenats són els únics mamífers voladors presents a la Terra. L'estudi de les seves poblacions ha sigut difícil ja que són animals voladors, nocturns i esquius. Tot i així, els avenços de les noves tecnologies ha permès millorar i facilitar l'estudi de les seves poblacions. Actualment, el mètode més eficaç, de baix cost i no invasiu per als ratpenats, és la utilització de la bioacústica. Aquest procediment consisteix en la gravació dels ultrasons que emeten els ratpenats per desplaçar-se permetent, d'aquesta manera, el mostreig dels ratpenats en el seu entorn natural i sense causar canvis en els seus comportaments.

Per tal de tenir una major informació de les diferents espècies de ratpenats es col·locarà per cada quadrat 1-km un aparell de gravació d'ultrasons (AudioMoth) que enregistrarà només una nit sencera (des de 30 minuts abans de la posta de sol fins a 30 minuts després de la posta sol).

Configuració de l'Audiomoth pel camp: L'Audiomoth s'haurà de configurar a casa, i s'ha de tenir llest abans d'anar a camp. Per configurar-lo s'ha d'utilitzar un ordinador portàtil i el programa “AudioMoth Configuration APP”. Podreu trobar l'enllaç a la web de descàrrega i com configurar l'AudioMoth en el següent document o amb aquest vídeo explicatiu.

És important que, durant la configuració, l'AudioMoth tingui les piles i targeta microSD posades i la pestanyeta a USB/OFF. Un cop programat, desconnectem l'AudioMoth i col·loquem la pestanyeta a CUSTOM. Observarem que les llums led fan pampallugues de color verd. Si fa altres combinacions de color, significa que l'AudioMoth no està ben configurat. Important assegurar-se que l'AudioMoth està amb la pestanyeta a la posició de CUSTOM abans d'anar al camp.

Col·locació de l'Audiomoth al camp: Un cop al camp, buscarem qualsevol estructura que ens permeti tenir l'AudioMoth en posició vertical (tronc d'arbres, branques...). Cal assegurar-lo amb filferro o pops elàstics. L'alçada de col·locació serà aproximadament de 1,5m o 2m (a l'alçada dels ulls).
Cal assegurar-se que no hi ha fulles ni branques prop de la sortida del micròfon per tal que els sorolls provocats per el moviment d'aquestes fulles/branques no interfereix en l'enregistrament, ni propers a zones sorolloses (carreteres, cursos fluvials...)

És molt recomanable no deixar-lo a la vista, per tal d'evitar manipulacions externes.

---

Comprovació de la gravació: Un cop a casa, abans que torni a ser de nit, s'obrirà la caixeta del detector i es miraran les llumetes led:

1. Si l'AudioMoth presenta la llum vermella pampalluguejant voldrà dir que el detector està gravant, cosa que ens indicarà que la configuració no s'ha fet bé (s'haurà de repetir la nit de mostreig si no ha enregistrat l'horari obligatori).
2. Si apareixen les dues llumetes, verd i vermell, pampalluguejant, voldrà dir que l'AudioMoth presenta un error. En aquest cas s'haurà de contactar amb l'oficina tècnica.
3. Si la llumeta és verda i pampalluguejant voldrà dir que el detector està en repòs, per tant, que d'entrada ha treballat bé.

Un cop comprovades les llumetes led es mourà la pestanyeta fins la posició USB/OFF

Important! Si l'AudioMoth no ha gravat la nit sencera (30 min abans de la posta i 30 minuts després de la posta) en continu, la nit no és valida.

Processat de dades i identificació d'espècies:

Es traurà la microSD de l'AudioMoth i la connectarem a l'ordinador. Un cop oberta la carpeta dels arxius es farà el següent:

1. Primer es comprovarà que la tarja conté arxius i que ha gravat complint l'horari necessari (mirar el primer nom de l'arxiu que portarà de nom “data-hora.wav”). Mirem que la primera hora sigui aproximadament mitja hora abans de la posta de sol i farem el mateix amb l'últim arxiu. També es pot mirar que els arxius tinguin una mida aproximada de 145 MB
2. Un cop comprovat, seguirem les instruccions per la càrrega de sons al servidor, que realitzarà una primera identificació de les espècies i ens eliminarà els arxius de soroll: Veure document o veure vídeo explicatiu.
3. Un cop acabat el processat dels arxius, rebreu un email de descaàrrega de sons. Posteriorment, passarem a preparar el nostre programa per identificar els ratpenats seguint el protocol QuiroHàbitats. Veure protocol
4. S'analitzaran les espècies de ratpenats tal i com s'ha ensenyat al curs de formació, i seguint aquesta clau d'identificació.
5. Si teniu dubtes després del curs, podeu veure aquest vídeo sobre les nocions bàsiques del programa Kaleidoscope.
6. Un cop analitzades les gravacions, es procedirà a l'enviament dels resultats a la pàgina web www.ratpenats.org seguint el protocol: Veure document.