Per cada quadrat 10-km, es mostrejaran tres quadrats 1-km diferents: un d'ambient obert (Q1), forestal (Q2) i de ribera (Q3). S'aplicaran els protocols entre 3 i 5 setmanes, idealment un mes, a cada hàbitat.
Cada quadrat 10-km té un responsable que s'encarrega de supervisar que s'apliquin tots els protocols. Aquestes persones disposen d'un permís especial atorgat des del Servei de Fauna i Flora que es facilita des de la Coordinació de l'Atles.
Els tres quadrats 1-km a prospectar han d'estar dominats, en la mesura del possible, pels següents ambients:
D'aquesta manera, els mostrejos son més representatius del conjunt de la comunitat de mamífers. NO CAL QUE ES MOSTREGIN EN L'ORDRE EN QUÈ ESTAN NUMERATS.
El treball de camp consta d'un total de 7 dies per quadrat 10-km, que es divideixen en blocs de 2 dies (un per cada 1-km) i un darrer dia de recollida de material (veure Calendari). Han de transcórrer entre 3 i 5 setmanes, idealment un mes, entre cadascuna de les quatre visites. Els quadrats mediterranis es mostregen entre ABRIL I JULIOL i els pirinencs entre JUNY I SETEMBRE.
Si per causes de força major (per exemple, excés de turisme o pastura) els resultats obtinguts no són representatius de la fauna de la quadrícula, el mostreig es pot endarrerir o avançar un mes, però prioritzant la tardor. Per exemple, a les zones pirinenques el mostreig es podria dur a terme durant el juny i juliol, i fer el tercer quadrat al setembre (tardor).
S'aplicaran quatre metodologies a cada quadrat 1-km: un transsecte de rastres diürn, una càmera de fototrampeig, 10 tubs per recollir pèl de petits mamífers i una nit de mostreig acústic per enregistrar els ratpenats. Us podeu descarregar el protocol complet clicant aquí.
Hi ha espècies que son difícils de detectar mitjançant els protocols de l'Atles de Mamífers. Per aquest motiu, el projecte també recull dades dels diversos programes de seguiment de mamífers que porten anys en funcionament a Catalunya (veure Altres dades). Per exemple, hi ha ratpenats que difícilment podrem detectar o identificar amb els AudioMoth. En aquests casos, les persones col·laboradores poden donar un suport inestimable al projecte, comunicant qualsevol coneixement referent a refugis potencials (golfes, cellers, etc.) a la Coordinació de l'Atles (atlesmamifers@observatorinatura.cat).
Transsecte a peu de 2-3 km de longitud. S'identificaran rastres (excrements, petjades, etc.) i es recolliran els excrements de carnívors. Es fotografiaran els rastres que generin dubtes.
Col·locació d'una càmera de fotoparament amb sensor de moviment per captar mitjans i grans mamífers. Aquesta restarà activa unes 3-5 setmanes, idealment un mes, per cada quadrat 1-km.
Col·locació de 10 tubs de diferents grandàries per recollir pèl dels petits mamífers. Romandran al camp entre 3-5 setmanes, idealment un mes, per cada quadrat 1-km.
Col·locació d'un detector d'ultrasons (AudioMoth) durant una nit sencera (30 minuts abans de la posta de sol fins 30 minuts després de l'alba). Es col·locarà un AudioMoth per cada quadrat 1-km.
Els transsectes poden ser lineals o circulars però sempre dins el quadrat 1-km. S'anoten tots els rastres de mamífers, però només es recullen excrements de les següents espècies de carnívors:
Aquestes mostres s'etiqueten seguint el següent exemple:
DG25Q1_guineu_1 (codi quadrat + Q1/Q2/Q3 + espècie + nº correlatiu per cada espècie).
L'objectiu és saber quines preses (petits mamífers) han consumit els depredadors. Per tant, és important guardar-les congelades fins a la finalització de la campanya.
Material: bosses zip, etiquetes de paper, guants de làtex, retolador, llapis, càmera fotogràfica, regle petit o peu de rei, llibreta o fitxa de camp.
A l'apartat de recursos hi ha eines de suport per a la identificació dels rastres (excrements, petjades, restes de menjar, caus, etc.).
La selecció de l'emplaçament on s'instal·la la càmera es basa en evidències de la presència freqüent de mamífers (detecció de rastres, de passos de fauna, etc.). La orografia del terreny pot ajudar a trobar bons punts: colls, carenes, unions de valls, entrades prats, etc. No s'utilitza esquer. Aquí trobareu alguns exemples de col·locació de càmeres.
Configuració de les càmeres:
A més, es recomana:
Les imatges on apareixen mamífers (incloent domèstics) es classifiquen en carpetes en funció del quadrat 1-km i l'espècie detectada, seguint una estructura jeràrquica i utilitzant els codis d'etiquetatge que apareixen a l'apartat de recursos. Les imatges de mamífers obtingudes s'emmagatzemen en un llapis USB que cal entregar a la Coordinació de l'Atles.
Material: càmera de fototrampeig, cable o caixa de seguretat, dispositiu mòbil i/o GPS, targeta SD mínim de 16 GB, bateries, etiqueta informativa.
S'utilitzen tubs de PVC amb elements adhesius (velcro). Existeixen cinc mides de tubs (veure pàgina 7 del protocol), adaptats a la varietat d'espècies de petits mamífers, des de musaranyes fins a esquirols.
La seva col·locació es divideix en quatre ambients dins el quadrat 1-km:
En cas que l'adhesiu hagi recollit pèl, s'embolica amb paper encerat i es guarda dins una bossa zip juntament amb la resta d'adhesius del mateix ambient (superficial, arbori o subterrani).
Les etiquetes segueixen el següent exemple:
DG25Q1_arboris (codi quadrat + Q1/Q2/Q3 + tipus d'ambient).
En cas que es trobin excrements dins els tubs, es dipositaran en un eppendorf (un eppendorf per cada quadrat 1-km), que s'etiquetarà seguint l'exemple:
DG25Q1 (codi quadrat + Q1/Q2/Q3). EXCEPTE en el cas que es trobin excrements als tubs semiaquàtics, que s'etiquetaran: DG25Q3_SM (codi quadrat + Q3 + SM).
Les mostres de pèl i excrements de petits mamífers s'han de guardar al congelador fins que puguin ser entregades a la Coordinació de l'Atles.
Material: 10 tubs (2 de cada un dels 5 tipus de mida), guants de làtex, esquer (crema de fruits secs, cacauet, avellana), element adhesiu (1 o 2 trossos de velcro/tub segons el tipus), 3 bosses zip (1 bossa/ambient), 1 o 2 eppendorfs per excrements, cinta americana o brides per lligar els tubs arboris, cinta per marcar la zona, pala petita per obrir forats a les galeries, navalla, pinces, retolador permanent, llapis.
Més informació i exemples de col·locació a l'apartat de recursos.
Per configurar l'AudioMoth, seguirem els passos establerts pel protocol QuiroHàbitats (ratpenats.org):
Col·locació de l'AudioMoth al camp:
Processat de dades i identificació de les espècies:
Recordeu que, si teniu dubtes, podeu consultar aquest vídeo per refrescar l'ús del programa d'anàlisis de sons. També podeu compartir els vostres dubtes a través del canal del Slack.